T34 Biocontrol® · Mecanismes d’Acció
Per què un fungicida químic i un de basat en un microorganisme no es descriuen igual
Mòdul 1/3
Quan un tècnic avalua un fungicida convencional, la pregunta sobre la seva manera d’actuar sol tenir una resposta curta: inhibeix la respiració mitocondrial, bloqueja la biosíntesi d’esterols, interfereix en la divisió cel·lular. Una molècula, una funció alterada, un efecte previsible. Aquesta resposta cap en una línia de la fitxa tècnica.
Quan es trasllada la mateixa pregunta a un producte formulat amb un microorganisme viu, la resposta deixa de cabre en una línia. En general, un agent de control biològic es comporta de manera diferent segons el patogen, el sòl, el moment d’aplicació o l’estat del cultiu. De la mateixa manera que cada molècula química és diferent, cada microorganisme és diferent, fins i tot dins d’un mateix gènere i espècie. Per aquest motiu, els registres fitosanitaris biològics són específics a escala de soca (individu) i la seva gestió agronòmica exigeix criteris propis.
Comprendre els mecanismes d’acció en el control biològic és, per tant, una necessitat pràctica abans que teòrica. Determina quan aplicar, què esperar, com integrar-lo amb la resta de mesures i quines afirmacions comercials mereixen crèdit. En aquest article s’ordena aquest coneixement: què és exactament un mecanisme d’acció, en què es diferencia de la diana sobre la qual actua, per què la lògica dels biològics no és traslladable sense matisos a la dels químics i, a més, quines diferències importants hi ha entre soques.
1. De la molècula a l'organisme viu i a la complementarietat d'accions: per què la pregunta canvia
La normativa europea de sanitat vegetal ha empès el sector cap a un model de gestió que ja no descansa en una sola eina. La Directiva 2009/128/CE va establir el marc comunitari per a l’ús sostenible dels productes fitosanitaris, amb la gestió integrada de plagues i malalties com a eix: mètodes físics, culturals i de maneig, biològics, genètics i biotecnològics i, en darrer lloc, la utilització dels químics de síntesi.
Control químic Només si els anteriors no són suficients
01
Pràctiques agronòmiques
Ús racional de l’aigua, fertilització correcta i varietats resistents. Redueixen l’establiment i la dispersió de manera preventiva.
02
Inspecció y monitoratge
Dades sòlides per decidir. A més verifiquen si les estratègies aplicades estan funcionant.
03
Control mecànic i físic
Maten la plaga directament, la bloquegen o fan que el medi deixi de ser apte per a ella.
04
Control biològic
Enemics naturals i microorganismes agents de control. Sense resistències i segur per la fauna i el medi ambient.
Aquest desplaçament ha comportat un problema de llenguatge. Les categories amb què el sector va aprendre a descriure els fungicides (manera d’actuar, lloc d’unió, grup de resistència) s’apliquen als biològics per inèrcia, tot i que l’objecte que descriuen sigui d’una altra naturalesa. Un microorganisme no és una molècula. Encara que no resulti perceptible a simple vista, és un sistema biològic considerablement més complex, capaç de respondre a l’entorn, de modular la seva activitat i de desplegar processos diferents en moments diferents de la interacció.
La conseqüència pràctica és doble. D’una banda, moltes expectatives de camp es formulen sobre un model mental equivocat: s’espera d’un biològic la corba de resposta ràpida i uniforme d’un químic de contacte. De l’altra, bona part de la comunicació tècnica del sector barreja sense distingir-les tres nocions —el mecanisme, l’efecte observable i el benefici agronòmic— que convé mantenir separades.
2. Què és un mecanisme d'acció en un producte fitosanitari
El mecanisme d’acció és el procés causal mitjançant el qual una substància activa produeix un efecte de control sobre l’organisme diana o sobre la malaltia en les plantes i els cultius.
causal
No n’hi ha prou en observar una reducció de la malaltia per atribuir-la a un mecanisme determinat.
sustància activa
Una soca concreta ho és tant com una molècula de síntesi.
Val la pena aturar-se en dues paraules d’aquesta definició. La primera és causal: no n’hi ha prou que s’observi una reducció de la malaltia per atribuir un mecanisme. La segona és substància activa: en el marc regulador europeu, una soca concreta d’un microorganisme és tan substància activa com una molècula de síntesi i, per tant, se li exigeix la mateixa descripció del procés pel qual actua.
La definició s’aplica de manera transversal a productes químics i a agents microbians. En tots dos casos el mecanisme ha de descriure un procés que contribueixi causalment a la reducció de la malaltia, i no simplement una característica del producte, del cultiu o del sistema de producció. Que un formulat sigui estable, que colonitzi bé o que resulti còmode d’aplicar són atributs valuosos, però no són mecanismes d’acció.
Mecanisme
El procés biològic afectat
Efecte observable
Menor incidència al camp
Benefici agronòmic
Rendiment i qualitat
3. Mecanisme d'acció i diana d'acció no són sinònims
És una confusió freqüent i convé desfer-la, perquè té conseqüències sobre com s’interpreten les resistències.
El mecanisme d’acció descriu el procés biològic afectat. La diana o lloc d’acció és l’estructura, molècula, enzim o complex específic sobre el qual s’actua dins d’aquest procés. El FRAC, de l’anglès Fungicide Resistance Action Committee, o comitè internacional d’acció contra les resistències als fungicides, ho formula assenyalant que dins de cada manera d’actuar existeixen llocs d’acció específics, per exemple, enzims concrets d’un procés cel·lular als quals s’uneixen els fungicides.
El mateix FRAC il·lustra la distinció amb un exemple conegut: les estrobilurines (QoI) i els SDHI comparteixen un mateix mecanisme general, la inhibició de la respiració, però actuen sobre llocs diferents de la cadena respiratòria —complex III i complex II, respectivament—. Mateix procés afectat, dianes diferents.
Formulat de manera breu per a ús tècnic divulgatiu:
– El mecanisme d’acció és el procés pel qual un producte aconsegueix controlar una malaltia;
– La diana és l’estructura o molècula concreta sobre la qual actua dins d’aquest procés.
4. Acció específica i acció general: dues lògiques diferents
D’aquí se’n deriva la diferència operativa més rellevant per al tècnic de camp.
| Fitosanitari químic (acció específica) | Fitosanitari biològic (acció general) | |
|---|---|---|
| Naturalesa del mecanisme | Fitosanitari químic · acció específica Alteració d’una funció biològica concreta del patogen per una substància activa | Fitosanitari biològico · acció general Procés funcional associat a un organisme viu |
| Diana | Fitosanitari químic · acció específica Sovint vinculable a una molècula específica: un enzim, una proteïna, un complex cel·lular | Fitosanitari biològico · acció general Difícilment reduïble a una diana única; variable segons la interacció |
| Variabilitat | Fitosanitari químic · acció específica Comportament relativament uniforme | Fitosanitari biològic · acció general Variable segons la soca, l’organisme diana (patogen), la planta hoste i les condicions ambientals |
| Multiplicitat | Fitosanitari químic · acció específica Habitualment un mecanisme principal | Fitosanitari biològic · acció general És habitual trobar microorganismes amb múltiples mecanismes que poden actuar de manera independent o conjunta |
| Risc de resistència | Fitosanitari químic · acció específica L’especificitat pot conduir amb el temps a la selecció de poblacions resistents. La conseqüència és que el producte deixa de funcionar | Fitosanitari biològic · acció general La complexitat de l’acció dificulta la generació de resistències. La selecció de poblacions resistents és poc probable |
Aquesta diferenciació no obliga a manejar dues definicions diferents de «mecanisme d’acció». Serveix per a una cosa més útil: evitar traslladar sense matisos el model molecular dels fungicides químics als microorganismes de control biològic, que és l’origen de bona part dels malentesos tècnics i de les expectatives mal calibrades a camp.
Referencies:
- Fungicide Resistance Management | FRAC. (s. f.). FRAC. https://www.frac.info/fungicide-resistance-management
- European Parliament & Council of the European Union. (2009). Directive 2009/128/EC of the European Parliament and of the Council of 21 October 2009 establishing a framework for Community action to achieve the sustainable use of pesticides. Official Journal of the European Union, L 309, 71–86. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32009L0128
