{"id":44223,"date":"2026-10-15T16:40:37","date_gmt":"2026-10-15T14:40:37","guid":{"rendered":"https:\/\/biocontroltechnologies.com\/2026\/10\/15\/mecanismes-daccio-resistencies-i-avantatges-de-lus-dels-fitosanitaris-biologics\/"},"modified":"2026-10-20T13:33:22","modified_gmt":"2026-10-20T11:33:22","slug":"mecanismes-daccio-resistencies-i-avantatges-de-lus-dels-fitosanitaris-biologics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/biocontroltechnologies.com\/ca\/2026\/10\/15\/mecanismes-daccio-resistencies-i-avantatges-de-lus-dels-fitosanitaris-biologics\/","title":{"rendered":"Mecanismes d’acci\u00f3: Resist\u00e8ncies i avantatges de l’\u00fas dels fitosanitaris biol\u00f2gics"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t


T34 Biocontrol\u00ae \u00b7 Mecanismes d’Acci\u00f3
<\/span><\/p>

Els mecanismes d’acci\u00f3 en control biol\u00f2gic<\/h1>

Resist\u00e8ncies i avantatges de l’\u00fas de fitosanitaris biol\u00f2gics<\/h4>
\u00a0<\/div>

PART 3\/3<\/p>

\u00a0<\/div><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\n<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La majoria dels fungicides de s\u00edntesi actuals actuen sobre un \u00fanic lloc d’acci\u00f3: bloquegen un enzim o una prote\u00efna concreta del patogen. Els agents de control biol\u00f2gic, en canvi, poden actuar mitjan\u00e7ant diversos mecanismes alhora. Aquesta difer\u00e8ncia t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0ctica de primer ordre: els productes biol\u00f2gics amb m\u00faltiples mecanismes d’acci\u00f3 presenten un risc<\/span> notablement baix<\/span> de generar resist\u00e8ncies<\/span>. A<\/span> m\u00e9s,<\/span> \u00e9s<\/span> el que reflecteix la seva classificaci\u00f3 en el grup BM02 del FRAC (<\/span><\/span>Fungicide <\/span>Resistance <\/span>Action <\/span>Committee<\/span><\/span><\/em>, Comit\u00e8 d’Acci\u00f3 contra la Resist\u00e8ncia als Fungicides).<\/span><\/span> <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n
\n\n
\n\n \n
\n\n

\n Qu\u00e8 \u00e9s el FRAC?\n <\/h3>\n\n
\n\n

\n El FRAC<\/strong>\n(Fungicide Resistance Action Committee<\/em>)\n\u00e9s un grup t\u00e8cnic de CropLife International, l’associaci\u00f3 internacional de la ind\u00fastria fitosanit\u00e0ria. Va n\u00e9ixer a principis dels anys vuitanta per prevenir i gestionar l’aparici\u00f3 de resist\u00e8ncies als fungicides en els pat\u00f2gens dels conreus. \n <\/p>\n\n

\n La seva eina principal \u00e9s la\nFRAC Code List<\/strong>, una llista que s’actualitza peri\u00f2dicament i que classifica les mat\u00e8ries actives segons el seu mode d’acci\u00f3 i el seu risc de resist\u00e8ncia, i assigna a cada grup un codi, com ara el BM02<\/strong>.\n <\/p>\n\n

\n A partir d’aquesta llista, el FRAC publica recomanacions perqu\u00e8 els productes mantinguin la seva efic\u00e0cia el m\u00e0xim de temps possible.\n <\/p>\n\n

\n No \u00e9s un organisme regulador:<\/strong> no autoritza productes ni en recomana cap de concret.\n <\/p>\n\n <\/div>\n <\/div>\n\n \n

\n \"Logotip\n <\/div>\n\n <\/div>\n\n<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En aquest tercer i darrer m\u00f2dul veurem qu\u00e8 implica la multiplicitat de mecanismes davant de les resist\u00e8ncies, com cal interpretar la classificaci\u00f3 FRAC BM02 i quins criteris permeten distingir l’evid\u00e8ncia agron\u00f2mica d’una simple proposta comercial.<\/span> <\/span><\/p>

El FRAC agrupa les mat\u00e8ries actives fungicides segons el seu mode d’acci\u00f3 i el seu risc de resist\u00e8ncia. El grup BM02 reuneix principalment els agents microbians de control biol\u00f2gic (fongs o bacteris vius) que actuen mitjan\u00e7ant diversos mecanismes alhora: parasitisme, antibiosi, compet\u00e8ncia per l’espai i els nutrients o activaci\u00f3 del sistema immunitari de la planta. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 significa que la seva efic\u00e0cia no dep\u00e8n d’una \u00fanica diana i que no se’n coneix cap risc de resist\u00e8ncia associat. El funcionament de cada mecanisme es va explicar en el segon m\u00f2dul; aqu\u00ed ens centrem en com<\/span> avaluar-los.<\/span><\/span><\/b><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Descarga el PDF<\/a> fent click a la imatge<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t

1. Mecanisme, efecte i benefici: tres coses que conv\u00e9 no confondre <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Val la pena consolidar aquesta distinci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s una eina de lectura cr\u00edtica aplicable a qualsevol fitxa t\u00e8cnica que arribi a la taula d’un assessor<\/span>,<\/span> tant si \u00e9s d’un producte de s\u00edntesi com d’un de biol\u00f2gic<\/span>:<\/span> <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n
\n
\n\n\nMECANISME D’ACCI\u00d3\n<\/span>\n

L\u2019antagonistaparasita el patogen.<\/h4>\n
\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\nEFECTE OBSERVABLE\n<\/span><\/div>\n
\n\nMenor germinaci\u00f3 d’\nespores del pat\u00f2gen<\/strong>\n\nMenor incid\u00e8ncia de\nla malaltia<\/strong>\n\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n\n\nBENEFICI AGRON\u00d2MIC\n<\/span>\n

Un cultiu m\u00e9s sa,homogeni i de m\u00e9s qualitat.<\/h4>\nMenys p\u00e8rdua de plantes.\n\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per a un productor, per\u00f2, la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s important que un agent actu\u00ef mitjan\u00e7ant diversos mecanismes no apareix en cap d’aquestes tres l\u00ednies: es fa palesa amb el pas de les campanyes. Un fungicida que actua sobre una \u00fanica diana tendeix a perdre efic\u00e0cia perqu\u00e8 el patogen acaba desenvolupant resist\u00e8ncies; amb un agent que actua mitjan\u00e7ant diversos mecanismes, en canvi, \u00e9s poc freq\u00fcent que aix\u00f2 passi. Vegem-ne el perqu\u00e8. <\/span><\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t

2. Per qu\u00e8 la multiplicitat de mecanismes redueix l'aparici\u00f3 de resist\u00e8ncies <\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquest \u00e9s probablement l’argument de m\u00e9s pes estrat\u00e8gic, aix\u00ed que conv\u00e9 formular-lo amb precisi\u00f3.<\/span> <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t

Com apareix una resist\u00e8ncia <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En una poblaci\u00f3 de pat\u00f2gens formada per milions d’individus sorgeixen cont\u00ednuament mutacions a l’atzar. La majoria no tenen conseq\u00fc\u00e8ncies, per\u00f2 n’hi pot haver alguna que modifiqui precisament la diana sobre la qual actua un fungicida de s\u00edntesi. Quan s’aplica aquest fungicida, els individus sensibles moren i els portadors de la mutaci\u00f3 sobreviuen i es multipliquen. Campanya rere campanya, la proporci\u00f3 d’individus resistents augmenta fins que el producte deixa de controlar la malaltia. El fungicida no crea la mutaci\u00f3: la selecciona. Per aix\u00f2 es parla de <\/span>pressi\u00f3 de selecci\u00f3.<\/i> <\/span><\/p>

\u00c9s el mateix fenomen que s’observa amb els antibi\u00f2tics en medicina. L’\u00fas repetit d’un antibi\u00f2tic afavoreix els bacteris que, per mutaci\u00f3 o per adquisici\u00f3 de gens, han deixat de ser-hi sensibles, i amb el temps aquest antibi\u00f2tic perd utilitat contra ells. La medicina tamb\u00e9 ha apr\u00e8s a frenar el proc\u00e9s: la tuberculosi, per exemple, es tracta amb diversos f\u00e0rmacs alhora, perqu\u00e8 \u00e9s molt improbable que un mateix bacteri sigui resistent a tots simult\u00e0niament. El principi \u00e9s el mateix que explica el baix risc de resist\u00e8ncia dels agents de control biol\u00f2gic amb m\u00faltiples mecanismes d’acci\u00f3. <\/span> <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t

Una diana davant de moltes <\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’aparici\u00f3 de resist\u00e8ncies \u00e9s un problema seri\u00f3s en els fungicides d’un sol lloc d’acci\u00f3: escur\u00e7a la vida \u00fatil de les mat\u00e8ries actives i obliga a fer servir estrat\u00e8gies d’alternan\u00e7a cada vegada m\u00e9s complexes. Per aix\u00f2 el FRAC n’assigna a molts un risc de resist\u00e8ncia mitj\u00e0 o alt i recomana alternar-los o combinar-los amb altres modes d’acci\u00f3. No tots els fungicides qu\u00edmics actuen sobre un sol lloc d’acci\u00f3: els multilloc (com el coure, el sofre i altres inclosos en els grups M del FRAC) actuen sobre moltes dianes alhora i tenen un risc baix. La frontera rellevant, per tant, no \u00e9s entre el que \u00e9s qu\u00edmic i el que \u00e9s biol\u00f2gic, sin\u00f3 entre actuar sobre una diana o sobre moltes. <\/span> <\/span><\/p>

Un antagonista microbi\u00e0, en general, no exerceix una pressi\u00f3 sobre una \u00fanica diana. Actua mitjan\u00e7ant combinacions de processos, i cadascun es recolza al seu torn en m\u00faltiples actors: diferents enzims l\u00edtics, diferents mol\u00e8cules senyalitzadores, diferents metab\u00f2lits. Per escapar-se de tots, el patogen hauria d’acumular alhora diverses adaptacions independents, una cosa molt m\u00e9s improbable que modificar una sola diana. A aix\u00f2 s’afegeix que alguns mecanismes gaireb\u00e9 no generen pressi\u00f3 de selecci\u00f3: segons K\u00f6hl et al. (2019), la compet\u00e8ncia per nutrients s’assembla als estressos que el patogen ja suporta al s\u00f2l, i la inducci\u00f3 de resist\u00e8ncia no actua directament sobre el patogen, sin\u00f3 sobre la planta. <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t

El que afirma la literatura (i el que no)<\/h4>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La literatura no afirma que la resist\u00e8ncia sigui impossible, sin\u00f3 que \u00e9s notablement menys probable. K\u00f6hl et al. (2019) documenten variabilitat en la sensibilitat de poblacions de pat\u00f2gens a metab\u00f2lits concrets (per exemple, de <\/span>Botrytis cinerea<\/i> davant de la pirrolnitrina) i fins i tot casos d’adaptaci\u00f3 en assajos <\/span>in vitro<\/i> amb concentracions creixents. Alhora, assenyalen que no s’ha descrit el desenvolupament de resist\u00e8ncia d’un patogen davant de l’hiperparasitisme, i situen el risc en un sup\u00f2sit molt concret: l’aplicaci\u00f3 d’un metab\u00f2lit antimicrobi\u00e0 purificat i formulat a dosis altes sobre tot el conreu, una situaci\u00f3 que s’aproxima funcionalment a la d’un fungicida d’un sol lloc d’acci\u00f3.<\/span> <\/span><\/p>

La conclusi\u00f3 operativa \u00e9s que el baix risc de resist\u00e8ncia no \u00e9s una propietat autom\u00e0tica del \u00abbiol\u00f2gic\u00bb, sin\u00f3 una conseq\u00fc\u00e8ncia de la multiplicitat de mecanismes actuant <\/span>in situ<\/i>. I aquesta multiplicitat \u00e9s, precisament, el que defineix el grup BM02. Per al productor, es tradueix en una eina que pot mantenir la seva utilitat al llarg de les campanyes i que, integrada en l’alternan\u00e7a de modes d’acci\u00f3, tamb\u00e9 pot contribuir a protegir l’efic\u00e0cia dels fungicides de s\u00edntesi.<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t

3. Com es demostra un mecanisme d'acci\u00f3 (i per qu\u00e8 la placa enganya)<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hi ha un biaix metodol\u00f2gic que conv\u00e9 con\u00e8ixer, perqu\u00e8 condiciona bona part de la literatura disponible i dels arguments comercials que circulen.<\/span> <\/span><\/p>

L’assaig <\/span>in vitro<\/i> de cultiu dual (dos fongs enfrontats en una placa, amb el seu halo d’inhibici\u00f3) \u00e9s r\u00e0pid, reprodu\u00efble, barat i visualment molt convincent. La seva imatge s’ha convertit en la representaci\u00f3 ic\u00f2nica del control biol\u00f2gic. El problema \u00e9s que <\/span>selecciona sistem\u00e0ticament un sol mecanisme<\/b>: la producci\u00f3 de metab\u00f2lits antimicrobians en un medi artificial ric en nutrients.<\/span> <\/span><\/p>

K\u00f6hl et al. (2019) documenten fins a quin punt aix\u00f2 distorsiona els resultats. Els medis de cultiu habituals s\u00f3n aproximadament cent vegades m\u00e9s rics en nutrients que la rizosfera d’una planta, i l’agar afavoreix la difusi\u00f3 de compostos d’una manera que no es dona al s\u00f2l ni a la superf\u00edcie foliar. El resultat \u00e9s una profecia autocomplerta: els assajos <\/span>in vitro<\/i> confirmen la import\u00e0ncia de l’antibiosi perqu\u00e8, per disseny, exclouen tots els altres mecanismes.<\/span> <\/span><\/p>

El cas m\u00e9s eloq\u00fcent que recullen \u00e9s un cribratge de 256 a\u00efllats de <\/span>Trichoderma<\/i> davant de <\/span>Rhizoctonia solani<\/i>. En cultiu dual, 192 van mostrar antagonisme i 64, no. En assajos en test amb canonges sobre s\u00f2l infestat, l’efic\u00e0cia mitjana en la reducci\u00f3 del damping-off o podridura de pre- i post-emerg\u00e8ncia va ser del 61,2 % per als primers i del 59,7 % per als segons. Pr\u00e0cticament id\u00e8ntica. L’antagonisme en placa no va predir l’efic\u00e0cia en planta (K\u00f6hl et al., 2019b).<\/span> <\/span><\/p>

La conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0ctica per a qui avalua productes: <\/span>una imatge de placa no \u00e9s evid\u00e8ncia d’efic\u00e0cia agron\u00f2mica<\/b>. Una demostraci\u00f3 s\u00f2lida exigeix assajos que integrin antagonista, patogen i planta en condicions ambientals representatives, i assajos de camp en diferents condicions experimentals.<\/span> <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n

256 a\u00efllats de Trichoderma<\/i><\/h4>\n

Cada un assajat dues vegades: en placa davant de Rhizoctonia solani<\/i> i en test amb planta.<\/p>\n\n

\n

1<\/span>256 a\u00efllatsCada punt \u00e9s un a\u00efllat<\/small><\/p>\n\n

\n
<\/div>\n