Sigatoka negra o Pseudocercospora fijiensis (MYCOFI):
Una amenaça persistent per al cultiu de banana i plàtan.
La Sigatoka Negra (Mycosphaerella fijiensis) es una de les malalties foliars més agresives que afecten el cultiu de banana i plàtan a les regions tropicals y subtropicals. La seva ràpida propagació, el seu impacte directe sobre el rendiment i la seva creixent resistència a fungicidas químics la tornan una amenaça persistent i difícil de gestionar per als agricultors.
En un context on milions de persones depenen de la banana com a aliment bàsic i com a font d’ingressos, controlar aquesta enfermedad no és només un repte tècnic: és una necessitat urgent per garantir la sostenibilitat agronòmica, econòmica i social d’aquest cultiu clau.
A continuació, explorem com es desenvolupa aquesta malaltia, per què és tan difícil de controlar i quin paper poden jugar les solucions biològiques registrades com a part d’un enfocament integrat, sostenible i eficaç.
La banana: aliment bàsic i motor econòmic global.
Globodera spp., un problema de distribució global.
La banana no és només una fruita àmpliament consumida, sinó també un producte estratègic per a la seguretat alimentària i el comerç internacional.. Cultivat a mès de 135 països, representa una font clau d’energia, fibra i potassi per a milions de persones arreu del món.
En regions productores com l’Ecuador, Colòmbia, Costa Rica, Filipines o Guatemala, la banana constitueix un dels principals pilars econòmics. La cadena de valor del cultiu genera milers de llocs de treball, des de la feina a les finques fins a l’exportació, i sustenta comunitats rurals senceres.
ChatGPT Plus
Tanmateix, gran part d’aquesta producció depèn gairebé exclusivament d’una sola varietat: la Cavendish. Aquesta uniformitat genética, combinada amb pràctiques de monocultiu intensiu, incrementa la vulnerabilitat del sistema davant de malalties devastadores com la Sigatoka Negra o el Fusarium Raza 4 Tropical.
Per això, el maneig sanitari del cultiu s’ha convertit en una prioritat global, essencial per garantir:
RESILIÈNCIA
La resiliència del sistema productiu.
RENTABILITAT
La rentabilitat de la producció agrària.
ABASTIMENT.
constant dels mercats internacionals.
2. Què és la sigatoka negra i per què és tan perillosa
La Sigatoka Negra, causada pel fong Mycosphaerella fijiensis, afecta directament les fulles de la banana i del plàtan, provocant la pèrdua prematura de teixit funcional.. En reduir-se la capacitat fotosintètica de la planta, els fruits no assoleixen el seu desenvolupament òptim, cosa que disminueix el rendiment, el calibre i la qualitat final del raïm.
Aquest patogen va ser identificat per primera vegada a Fiji l’any 1963 i, des de llavors, s’ha estès ràpidament per regions tropicals de Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia y Oceania. El seu impacte és especialment greu a plantacions comercials d’alta densitat i amb diversitat genètica limitada, com passa amb la varietat Cavendish.
Fílum:
Classe:
Ordre:
Família:
Gènere:
Espècie:
SINÒNIMS:
CODI EPPO:
nom comú:
Ascomycota
Dothideomycetes
Capnodiales
Mycosphaerellaceae
Pseudocercospora
Pseudocercospora fijiensis
Mycosphaerella fijiensis,
Paracercospora fijiensis
MYCPFI
Black Sigatoka / Sigatoka negra
Nota: La denominació més actual i acceptada és Pseudocercospora fijiensis, tot i que el nom Mycosphaerella fijiensis segueix sent àmpliament utilitzat en publicacions agrícoles i científiques per tradició i reconeixement.
3. Símptomes i senyals de la infestació per Mycosphaerella fijiensis:
Com reconèixer la sigatoka negra
Detectar a temps els símptomes de la Sigatoka Negra és fonamental per implementar mesures de gestió abans que la malaltia comprometi greument la producció i la qualitat del fruit.
Els signes visibles solen seguir una progressió clara:
1
Ratlles en fulles joves
Ratlles fines, de color vermellós o marró clar, que apareixen inicialment a l’anvers de les fulles joves.
2
Taques fosques
Desenvolupament de taques marrons que s’engrandeixen, s’enfosqueixen i tendeixen a confluir, cobrint grans zones del limbe foliar.
3
Necrosi del teixit
Necrosi progressiva, que redueix de manera accelerada la superfície foliar verda disponible per a la fotosíntesi.
4
Fruits immadurs
Fruits immadurs que s’han de collir de manera prematura, cosa que en redueix la mida, el sabor, la textura i el valor comercial.
En estadis avançats, la defoliació severa debilita la planta i pot reduir els rendiments fins a un 50 %, afectant tant el productor com tota la cadena de subministrament.
4. Cicle de vida del fong Mycosphaerella fijiensis
Coneix el cicle de la sigatoka negra.
La infecció comença quan les espores (ascòspores i conidis) del fong arriben a la superfície de les fulles i penetren a través dels estomes.
CONIDIS
espores asexuals que es propaguen a curta distància entre fulles d’una mateixa planta; faciliten la dispersió secundària de la malaltia.
Ascòspores
Espores sexuals formades en pseudotecis, dispersades pel vent a llargues distàncies; són la principal font d’inòcul inicial a l’ambient.
En condicions ambientals favorables —humitat relativa superior al 90 % i temperatures entre 25 °C i 30 °C durant diverses hores—, les espores germinen i infecten el teixit foliar.
Després d’un període d’incubació de 14 a 28 dies, comencen a manifestar-se els primers símptomes visibles:
- Ratlles de color vermellós o marró.
- Taques necròtiques en expansió.
- Enfosquiment generalitzat i col·lapse progressiu de la fulla.
Un cop colonitzada la fulla, el fong produeix noves espores que es disseminen pel vent o per l’aigua, reiniciant el cicle d’infecció.
Si les condicions continuen sent favorables, aquest procés es repeteix ràpidament, provocant epidèmies severes si no s’apliquen mesures de gestió adequades.
Aquest cicle epidemiològic continu no només facilita l’expansió del fong en el cultiu, sinó que també assegura la seva persistència a llarg termini en el sistema agrari, augmentant el risc de reinfeccions en campanyes successives.
A continuació, es presenten les principals estratègies per reduir la presència de Globodera spp. i minimitzar-ne l’impacte:
4 . Símptomes: com reconèixer la sigatoka negra
Detectar a temps els símptomes de la Sigatoka Negra és fonamental per implementar mesures de gestió abans que la malaltia comprometi greument la producció i la qualitat del fruit.
Els signes visibles solen seguir una progressió clara:
- Ratlles fines, de color vermellós o marró clar, que apareixen inicialment a l’anvers de les fulles joves.
- Desenvolupament de taques marrons que s’engrandeixen, s’enfosqueixen i tendeixen a confluir, cobrint grans zones del limbe foliar.
- Necrosi progressiva, que redueix de manera accelerada la superfície foliar verda disponible per a la fotosíntesi.
- Fruits immadurs que s’han de collir de manera prematura, cosa que en redueix la mida, el sabor, la textura i el valor comercial.
En estadis avançats, la defoliació severa debilita la planta i pot reduir els rendiments fins a un 50 %, afectant tant el productor com tota la cadena de subministrament.
5. Diagnosi: Eines per a una detecció eficaç.
La detecció precoç de la sigatoka negra és clau per implementar estratègies de gestió que en evitin la propagació i en redueixin l’impacte sobre el rendiment.
Les principals eines de diagnosi inclouen:
Observació visual
Observació visual dels símptomes al camp, especialment en fulles joves, per identificar els primers senyals d’infecció.
Anàlisi molecular
Anàlisi molecular (PCR) que permet detectar la presència del fong Pseudocercospora fijiensis fins i tot abans que apareguin símptomes visibles, millorant el diagnòstic precoç.
Monitoratge (visual, dron)
Monitoratge amb drons, visual o sensors que permeten georreferenciar focus d’infecció i avaluar l’estat del cultiu de banana, facilitant aplicacions més precises i sostenibles.
Aïllament en laboratori
Aïllament en laboratori del patogen a partir de teixit foliar infectat, cosa que en permet la identificació morfològica i genètica.
L’ús combinat d’aquestes tècniques enforteix el sistema de monitoratge i permet prendre decisions més informades, reduint pèrdues i optimitzant els recursos.
6. Factors que afavoreixen el seu desenvolupament
El desenvolupament de la sigatoka negra està estretament vinculat a condicions climàtiques favorables i a pràctiques agronòmiques inadequades, que augmenten la pressió d’inòcul i en dificulten el control.
Els principals factors que afavoreixen la propagació del fong Pseudocercospora fijiensis són:
Climes càlids i humits
Climes càlids i humits
Alta densitat de sembra i ombrejat excessiu
Alta densitat de sembra i ombrejat excessiu
Presència de fulles velles o infectades
Presència de fulles velles o infectades
Drenatge deficient i escassa ventilació.
DRENATGE
Un ús repetit dels mateixos principis actius, sense rotació de fungicides, accelera l’aparició de soques resistents i redueix l’eficàcia del control químic.
Comprendre aquests factors permet ajustar les pràctiques de gestió per prevenir o reduir els brots de malaltia, optimitzant l’ús d’insums i protegint la salut del cultiu.
7. Com es pot controlar la sigatoka negra.
Estratègies de Gestió Integrada de Malalties (GIM)
El control eficaç de la Sigatoka Negra requereix un enfocament combinat i estratègic, basat en la Gestió Integrada de Malalties (GIM). Aquest model agronòmic reuneix diverses pràctiques culturals, químiques, biològiques i genètiques, amb l’objectiu de:
Mantenir el patogen sota nivells tolerables.
Reduir la dependència dels fungicides de síntesi.
Afavorir una producció més sostenible, segura i rendible.
Gestió cultural
Mesures orientades a reduir la font d’inòcul i millorar les condicions del cultiu:
Varietats resistents
Varietats resistents
Marc de plantació
Marc de plantació
Drenatge d’aigua
Drenatge d’aigua
Fertilització
Fertilització Òptima
Poda sanitària
Poda Sanitària
Control Químic
L’ús de fungicides de contacte i sistèmics continua sent una pràctica habitual en moltes zones productores, especialment en grans plantacions tecnificades.
Per minimitzar riscos i retardar l’aparició de resistències, es recomana:
1
Alternança de M.A.
Alternança de matèries actives segons els seus modes d’acció.
2
Monitoratge de símptomes
Aplicacions basades en el monitoratge de símptomes i condicions ambientals.
3
Programes calendaritzats
Programes adaptatius, ajustats a la pressió real de la malaltia.
Tanmateix, el seu ús intensiu comporta riscos:
- Aparició de soques resistents.
- Acumulació de residus al cultiu.
- Restriccions reguladores cada cop més estrictes.
Per això, la seva integració amb eines biològiques esdevé fonamental.
Control Biològic
L’ús de solucions biològiques registrades es posiciona com una alternativa eficaç i sostenible dins de la GIM. Entre les principals eines destaquen:
1
Fongs antagonistes
Fongs antagonistes, com T34 Biocontrol®, formulat amb Trichoderma asperellum soca T34, que bloqueja el desenvolupament del fong patogen, colonitza la rizosfera i activa les defenses naturals de la planta.
2
Bacteries antagonistes
Bacteries antagonistes, com Bacillus spp., Pseudomonas spp., entre d’altres, que actuen inhibint el creixement del patogen i estimulant els mecanismes de defensa de la planta.
3
Extractes vegetals
Extractes vegetals amb acció antifúngica, aplicables com a part d’un programa de control complementari.
Aquestes solucions són més difícils d’implementar, principalment pel baix cost dels productes químics, però la seva alternança amb el control biològic permetrà una reducció de la pressió química, al mateix temps que es promou una gestió més sostenible i adaptada a les exigències del mercat actual.
Resistència genètica
Una estratègia clau en la gestió integrada de la sigatoka negra és la resistència genètica, centrada en el desenvolupament i ús de varietats de plàtan amb una major tolerància a la malaltia.
Varietats resistents
Ús de varietats tolerants a la sigatoka negra, desenvolupades mitjançant programes de millora convencional o biotecnològica.
Malgrat el seu potencial, moltes no compleixen amb els estàndards comercials exigits pel mercat internacional, especialment el segment Cavendish, la qual cosa limita la seva adopció massiva en sistemes d’exportació.
T34 Biocontrol®: una eina eficaç i sostenible contra la sigatoka negra
Un dels grans reptes en el control de la sigatoka negra és la resistència creixent del fong als fungicides químics. Aquesta problemàtica ha impulsat la recerca de solucions més sostenibles i tecnificades, com:
Aplicacions dirigides mitjançant drons.
Monitoratge amb sensors d’humitat foliar.
Ús de biotecnologia aplicada a la gestió de malalties.
En aquest context, T34 Biocontrol® es consolida com una alternativa eficaç, segura, respectuosa amb el medi ambient i sense residus. Aquest biofongicida registrat es basa en la soca Trichoderma asperellum T34, autoritzada en diversos països després d’haver superat assaigs d’eficàcia sota la normativa GEP (Bones Pràctiques Experimentals). El seu ús és compatible amb els estàndards més exigents de seguretat alimentària i exportació, contribuint a una producció més neta i sostenible.
Com actua T34 Biocontrol®
Colonització competitiva
Estimula les defenses naturals de la planta mitjançant mecanismes d’inducció sistèmica.
Inducció de resistència sistèmica
Estimula les defenses naturals de la planta mitjançant mecanismes d’inducció sistèmica.
Redueix la dependència dels fungicides químics, millorant la sostenibilitat del sistema productiu i disminuint els costos associats.
Homologat
Eficaç
Segur
Residu 0
Assaigs a camp i validació tècnica
Actualment, T34 Biocontrol® està sent avaluat en plantacions comercials a l’Equador, República Dominicana i altres països d’Amèrica Llatina, mostrant resultats molt prometedors en la reducció de la incidència i severitat de la sigatoka negra.
A més, el cultiu de la banana compta amb l’autorització per al control de Fusarium, Pythium i Sclerotinia, ampliant la seva aplicabilitat en la protecció integral de les arrels davant les malalties del sòl a Espanya.
España
ES 00-00283
Fusarium, Pythium, Sclerotinia
Portugal
AV-00898/AV-2021
Pythium, Sclerotinia
Ecuador
008-001-ABC
Mycosphaerella fijiensis
Rep. Dominicana
71-63
Fusarium, Sclerotinia, Phytophthora, Pythium, Rhizoctonia, Botrytis.
Jordània
15
Botrytis, Fusarium, Mycosphaerella spp., Leptosphaerella, Macrophomina, Pythium, Ralstonia, Rhizoctonia, Sclerotinia.
Estats Units
87301-1
Macrophomina, Phytophthora, Pythium, Rhizoctonia, Fusarium.
8. Conclusió: cap a una producció bananera més resilient
La Sigatoka Negra continua sent un dels desafiaments fito-sanitari més greus per a la producció de banana i plàtan a nivell global. Tot i que els fungicides han tingut un paper clau fins ara, el futur del cultiu requereix enfocaments més sostenibles, innovadors i adaptatius.
En aquest context, T34 Biocontrol® representa una solució biològica estratègica, que s’integra amb facilitat en programes de Gestió Integrada de Malalties (GIM). La seva aplicació contribueix a millorar el rendiment i la sanitat del cultiu, alhora que reforça la transició cap a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient, les persones i els mercats internacionals.
Avançar cap a una producció resilient no és només una opció: és una necessitat. Amb eines eficaços, eficients i sostenibles com T34 Biocontrol®, el camí és més clar.
Vols saber com aplicar T34 Biocontrol® a la teva finca?
Contacta’ns per rebre assessorament tècnic personalitzat, protocols d’ús adaptats a les teves condicions i resultats d’assaigs a camp.
O explora més solucions a www.biocontroltechnologies.com 
