Control Integrat de Plagues i Malalties
(IPM – Integrated Pest Management): Conceptes Bàsics.
En aquest article podreu trobar :
– Què és el Control Integrat de Plagues i Malalties?
– Com funcionen els programes de Control Integrat de Plagues i Malalties dels cultius?
– Legislació Europea: Directiva 2009/128/E .
El Control Integrat de Plagues i Malalties (IPM – Integrated Pest Management) és un conjunt de tècniques focalitzades en el control de plagues i malalties realitzant un maneig eficaç i sensible amb el medi ambient. Es podria resumir com un conjunt de tècniques que són una combinació de pràctiques de sentit comú per a lagricultura.
El control integrat de plagues i malalties combina les diferents tècniques de protecció vegetal existents i proposa un ús responsable i adequat (i proporcionat) a cada situació i cada cas concret, amb lobjectiu de mantenir lús de productes fitosanitaris i altres formes dintervenció en nivells justificats econòmicament i ecològicament.
l’objectiu principal és reduir i minimitzar els riscos per a la salut humana i el medi ambient. S’emfatitza a aconseguir un cultiu saludable amb la mínima intervenció al sistema agroecològic, sempre afavorint els mecanismes naturals de control.
Un altre gran objectiu del Control Integrat és aconseguir cultius saludables amb la menor agressió possible als agroecosistemes i fomentar els mecanismes naturals de control de plagues disponibles.
La producció d’aliments orgànics aplica els mateixos conceptes que el Control Integrat de Plagues i Malalties, però limita l’ús de pesticides als que es produeixen a partir de fonts naturals, a diferència dels productes químics de síntesi que estan prohibits en aquest tipus de producció agrícola.
El Control Integrat de Plagues i Malalties (IPM – Integrated Pest Management) no és un mètode únic al Control Integrat, sinó més aviat una sèrie d’accions a diferents nivells: avaluació, presa de decisions i accions de control i maneig de plagues i malalties .
Els quatre passos inclouen:
1. Establir llindars dacció.
El primer pas consisteix a establir un llindar d’acció, conèixer el punt on les poblacions de plagues o les condicions ambientals indiquen que cal prendre mesures de control.
Avisar una sola plaga de manera puntual no sempre significa que calgui aplicar mecanismes de control. El nivell a què les plagues es convertiran en una amenaça econòmica és fonamental per guiar les futures decisions de control de plagues.
2. Identificació i Monitorització de Plagues i Malalties
No tots els insectes, males herbes i altres organismes vius requereixen control. Molts organismes són innocus, i alguns fins i tot són beneficiosos.
Els programes de Control Integrat de Plagues i Malalties (IPM – Integrated Pest Management) busquen monitoritzar les plagues i identificar-les amb precisió, de manera que es puguin prendre decisions de control apropiades en el moment correcte.
Aquest monitoratge i identificació elimina la possibilitat que els pesticides es facin servir en excés o en situacions on realment no són necessaris; o bé que es faci servir el tipus incorrecte de pesticida.
3. Prevenció
Aquests mètodes de control poden ser molt efectius i rendibles i presentar poc o cap risc per a les persones o el medi ambient.
Un dels pilars del Control Integrat consisteix a evitar que les plagues i malalties es converteixin en una amenaça de manera preventiva. Accions tan òbvies i econòmiques com mantenir l’àrea de treball net són accions preventives.
En un cultiu agrícola, això pot significar fer servir mètodes culturals, com la rotació entre diferents cultius, seleccionar varietats resistents lliures de patògens o utilitzar portaempelts adequats.
3. Control
Un cop identificat que els mètodes preventius no són efectius o no estan disponibles, els programes de Control integrat de Plagues avaluen el mètode de control més adequat: Pensant en l’efectivitat així com el risc associat a l’aplicació.
Sempre que sigui raonable l’ús de tècniques de control biològic, s’aplicaran prèviament a l’ús d’agents químics.
3. Legislació Europea: Directiva 2009/128/E .
Aquesta directiva també pretén promoure el control integrat de plagues i malalties i promocionar l’ús de tècniques alternatives no químiques, com ara el control biològic.
