Control Integrat i Ús Racional:
Del coneixement agronòmic al catàleg de productes
La Gestió Integrada de Plagues i Malalties com a punt de partida
Introducció a la problemàtica
La Gestió Integrada de Plagues i Malalties (GIP, o per les seves sigles en anglès IPM —Integrated Pest Management—), tal com la defineix el Reial Decret 1311/2012, va néixer per impulsar un ús sostenible dels productes fitosanitaris. El seu objectiu és reduir la dependència dels tractaments químics, prioritzant la prevenció, l’ observació i la presa de decisions tècniques fonamentades.
En essència, la GIP representa l’equilibri entre l’eficàcia agronòmica i la sostenibilitat, combinant l’ús de múltiples eines: insums (fertilitzants, bioestimulants i fitosanitaris), bones pràctiques agrícoles (reg, abonat), l’ús de polinitzadors, sensors i diferents mètodes de control, tant químics com biològics. Totes aquestes eines s’ han d’ aplicar de manera racional i basada en coneixement agronòmic i científic.
No obstant això, en els darrers anys alguns actors del mercat han utilitzat aquest marc tècnic com a argument comercial, desvinculant la pràctica del principi que li dóna sentit. Es tracta de
En altres paraules: no és el model GIP-IPM el que ha fallat, sinó la interpretació comercial que algunes empreses en fan per vendre els seus productes.
Quan la "integració" es converteix en excusa
Productes sense validació tècnica ni científica
El creixement de l’agricultura biotecnològica i la demanda de solucions sostenibles han generat una autèntica explosió de productes al mercat: bioestimulants, biofertilitzants, extractes naturals, inductors, complexos “biotecnològics” o consorcis de microorganismes. Alguns es promocionen com a part d’estratègies “integrades” de control, però sense realitzar el degut procés de validació mitjançant assajos tècnics que donin suport a la seva eficàcia real.
Un exemple clar el trobem en alguns productes registrats com bioestimulants que utilitzen terminologia pròpia dels productes fitosanitaris: “control de malalties”, “millora de la salut de la planta”, “eficaç enfront de…”. No obstant això, aquests productes no han passat per un procés de registre fitosanitari, el qual exigiria demostrar la seva eficàcia, dosi recomanada i seguretat en condicions reals d’ aplicació.
Per tant, podem afirmar sense gènere de dubte que el “claim” o missatge comercial utilitzat en molts d’aquests casos és , com a mínim, enganyós. No es pot assegurar que el producte sigui eficaç o efectiu, ni que les dosis recomanades siguin les correctes. Tampoc es coneix si
En lloc de reforçar la filosofia de la GIP, aquesta tendència l’ha distorsionat. S’han incorporat al discurs conceptes tècnics i terminologia científica que busquen donar credibilitat, però que no se sostenen en evidència experimental.
Així, el terme “integrat” s’ha convertit en un paraigua sota el qual caben tant bones pràctiques basades en ciència com males pràctiques sustentades en màrqueting.
Aquesta confusió té conseqüències directes: l’agricultor ja no distingeix entre el que està científicament validat i el que simplement “sona bé”.
El resultat és una pèrdua de confiança, una sobrecàrrega de tractaments i un increment de costos sense retorn.
La pseudociència comercial: el soroll del mercat
Com comuniquen les marques per vendre
Una part significativa dels nous productes que arriben al sector agrícola s’expressa en un llenguatge pseudocientífic, ple de tecnicismes que prometen resultats extraordinaris: “activadors enzimàtics”, “potenciadors del microbioma”, “complexos bioinductors”, “simbiosi controlada”, entre d’altres.
Tanmateix, darrere d’ aquests termes, sovint el contingut de l’ etiqueta manca de base científica sòlida: es recolza en estudis no reproduïbles, en mecanismes d’ acció genèrics o, directament, no existeixen assaigs amb dades estadístiques que donin suport al contingut de l’ etiqueta ni les recomanacions tècniques d’ ús.
El problema no és l’ús del llenguatge tècnic, sinó l’absència de rigor que l’hauria de sustentar. Quan la comunicació científica es fa servir només com a embolcall comercial, s’ erosiona la credibilitat de tota la innovació biotecnològica.
Aquesta pseudociència genera tres efectes negatius:
Desinformació tècnica
L’agricultor perd criteri davant una oferta confusa.
Degradació del valor
S’igualen en el discurs productes amb i sense evidència.
Costos injustificats
S’ incrementen les despeses de maneig sense millora agronòmica real.
El resultat és que l ‘ agricultor acaba desconfiant de tota la gamma de productes: tant d’ aquells que han demostrat eficàcia i compleixen amb els processos de registre, com dels que no han demostrat efectivitat i es comercialitzen sota categories no autoritzades.
L ‘ ús racional, per contra, es construeix sobre la transparència: demostrar i explicar què fa un producte, per a quin ús concret, com actua i en quines condicions ha demostrat la seva eficàcia. Un producte autoritzat va sempre acompanyat d’un missatge clar, tècnic i honest.
Dos pilars de l’ ús racional i responsable:
- Validar l’ eficàcia de la dosi recomanada, sempre la més baixa possible amb la màxima eficàcia, en condicions reals de camp on s’ aplicarà.
- Validar la innocuïtat del producte, assegurant que no és danyós per al medi ambient ni per a les persones.
📚 Per a més informació, et recomanem llegir els articles publicats a la primavera sobre el procés de registre fitosanitari:
- Part I: El registre fitosanitari: Avaluació de l’ Eficiència i Eficàcia d’ un PPP.
- Part II: La importància d’ utilitzar PPP autoritzats.
Recuperar els objectius de la GIP/IPM
Un marc teòric amb principis fonamentals
La Gestió Integrada de Plagues i Malalties (GIP/IPM) no és un model tancat, sinó un marc tècnic de decisió. El seu objectiu mai va ser omplir el camp de tractaments de dubtosa eficàcia, sinó optimitzar les intervencions per aconseguir un equilibri entre productivitat, sostenibilitat i seguretat.
El repte actual no és substituir la GIP, sinó recuperar la seva essència original, actualitzant-la amb eines científicament validades i decisions basades en dades.
En aquest sentit, l’ús racional de productes agrícoles que proposem en aquest post representa l’aplicació pràctica i evolucionada de la GIP/IPM.
No la contradiu: la materialitza.
Significa prendre les decisions correctes, en el moment adequat, i amb el suport tècnic necessari. Significa diagnosticar abans d’ aplicar, mesurar abans de recomanar i justificar cada intervenció des de l’ agronomia, no des del catàleg.
L' agricultura del coneixement enfront de l' agricultura de catàleg
L ‘ ús racional és, en el fons, un canvi cultural. Suposa passar de l ‘”agricultura de catàleg” —on l’acció es mesura per la quantitat de productes aplicats— a una agricultura del coneixement, on cada decisió té un propòsit tècnic i fonamentat.
L’agricultura de catàleg es recolza en la cultura “química” del segle passat, basada en la lògica del “més és millor” o el “per si de cas”: aplicar més per prevenir qualsevol possible problema. Però aquest excés d’intervencions genera sobrecostos, menor eficiència i un impacte ambiental que està ben documentat i és completament innecessari.
L’agricultura del coneixement, en canvi, es fonamenta en l’observació, el diagnòstic i l’anàlisi de dades (sòl, clima, planta i microbiota). Se centra en la prevenció, però també en la curació, aplicant els recursos necessaris, en el moment just i amb el criteri correcte.
L’agricultor del segle XXI ja no es pot permetre actuar per costum. Ha d’ esdevenir un gestor tècnic del sistema ambient-sòl-planta, capaç d’ interpretar la informació, anticipar-se als problemes i prendre decisions correctes i sostenibles.
La validació com a principi de confiança
La diferència entre un producte que genera confiança i un que genera dubtes no està en el seu discurs, sinó en la seva validació tècnica.
L’objectiu principal de les Bones Pràctiques Experimentals (BPE) és garantir que els assajos d’eficàcia es realitzin amb alta qualitat, de manera que els seus resultats siguin comparables, reproduïbles i fiables. Aquestes pràctiques asseguren que les dades obtingudes puguin ser utilitzades per diferents autoritats de registre, ja que regulen com es planifiquen, executen, avaluen, registren i interpreten els assajos d’eficàcia.
En l’ àmbit agrícola, els assaigs GEP o BPE s’ apliquen als assaigs de camp d’ eficàcia de productes fitosanitaris, inclòs el control biològic, assegurant la validesa científica i regulatòria de les dades presentades per al seu registre.
Per la seva banda, les CRO (Organitzacions d’Investigació per Contracte) són empreses especialitzades que realitzen aquests estudis d’eficàcia i un altre estudis per exemple de residus o de seguretat de productes agrícoles (fitosanitaris, bioestimulants, fertilitzants, etc.) sota normes reconegudes com BPE/GEP o BPL/GLP (Bones Pràctiques de Laboratori).
Un producte seriós es recolza en:
Mecanismes d’ acció coneguts, explicables i coherents amb el principi actiu del producte.
Assaigs externs realitzats per empreses CRO acreditades per a la realització d’ assaigs GEP, amb estudis de camp reproduïbles basats en el mètode científic i sota condicions climàtiques comparables.
Dades verificables que demostren l ‘ eficàcia descrita en condicions reals d’ ús.
L ‘ ús racional exigeix aquest coneixement de base científica. Aplicar sense evidència equival a improvisar, i la improvisació no té cabuda en una agricultura moderna que busca eficiència i sostenibilitat.
Per això, solucions com el fitosanitari biològic autoritzat a Europa T34 Biocontrol® (formulat amb el cep T34 de Trichoderma asperellum), representen un model de biotecnologia amb fonament. La seva eficàcia està avalada per nombrosos assajos en diferents cultius, validats per diferents autoritzacions per al control de múltiples malalties sota condicions climàtiques diverses. Els seus beneficis quantificats inclouen la prevenció i curació de malalties foliars i del sòl, una millora del sistema radicular i un increment qualitatiu i quantitatiu del rendiment de la collita.
Aquest és el veritable valor de la innovació: la que es demostra, no la que es promet.
Decisions basades en evidència
L' eix de l' ús racional d' insums agrícoles
Al llarg del cicle del cultiu hi ha múltiples moments de decisió: preparació del terreny, trasplantament, nutrició, control sanitari, reg i postcolla.
En cada fase, l ‘ agricultor pot optar per dos camins:
Aplicar per inèrcia, seguint recomanacions genèriques.
O aplicar amb criteri, recolzant-se en dades objectives i anàlisis tècniques.
L ‘ ús racional proposa el segon camí: intervenir només quan existeix una necessitat demostrada, utilitzant productes avaluats i quantificats, amb objectius agronòmics clars i justificats.
Aquesta forma de treballar és la que converteix la GIP/IPM en una pràctica eficient i real, no en un eslògan.
Un pilar fonamental per a una agricultura sostenible
El paper de les empreses, l' administració i l' assessor tècnic en la Gestió Integrada de Plagues i Malalties
La GIP/IPM és un pilar fonamental per a una agricultura sostenible, segura i eficient. El seu èxit depèn de la implicació activa i coordinada de tots els agents del sector: empreses, administracions i assessors tècnics. Cadascun d’ ells ha d’ assumir el seu paper des d’ una base comuna de compromís amb el coneixement científic, la sostenibilitat i la responsabilitat social.
Empreses
Les empreses són responsables de posar en el mercat productes amb eficàcia i seguretat demostrades, basades en evidència científica obtinguda mitjançant assajos realitzats sota normes reconegudes de BPE/GEP i BPL/GLP.
La seva actuació s’ ha de regir pel rigor tècnic i l’ ètica professional, garantint que les solucions ofertes contribueixin realment a una producció agrària més sostenible i segura, evitant pràctiques comercials innecessàries que generin confusió o desconfiança en el sector.
Administració
Les administracions públiques han d’ exercir un paper essencial en l ‘ establiment de criteris tècnics i normatius basats en el coneixement científic. La seva funció s’ ha d’ orientar a assegurar la coherència i la responsabilitat en la regulació de productes agrícoles, aplicant criteris homologats i alineats amb les directrius europees.
És el seu deure garantir que els productes se sotmetin als processos d’ avaluació i registre corresponents, evitant duplicitats i solapaments entre categories com fitosanitaris, bioestimulants o productes de nutrició vegetal. Només així s’ aconseguirà un marc regulatori clar, eficaç i transparent.
Assessors tècnics
L ‘ assessor tècnic constitueix el nexe entre la innovació, la ciència i la pràctica agrícola. La seva tasca s’ha de basar en el coneixement tècnic i en la seguretat en l’assessorament, aplicant criteris sòlids de la GIP/IPM i utilitzant eines i productes de forma racional.
Un assessor format i actualitzat aporta confiança a l’ agricultor i contribueix de forma decisiva a una producció responsable, eficaç i respectuosa amb el medi ambient.
Conclusions finals:
De la confusió a la coherència
La GIP/IPM continua sent un excel·lent marc tècnic. El que ha de canviar és la forma en què l’apliquem i la comuniquem.
El sector necessita passar d’un discurs saturat de promeses a un basat en resultats comprovats. De la confusió a la coherència.
L ‘ ús racional no substitueix la GIP: la fa possible. Representa la seva versió més fidel, científica i transparent.
En aquest camí, la validació tècnica, l ‘ evidència i el coneixement agronòmic seran les eines que marquin la diferència entre la biotecnologia real i la simple retòrica comercial.
Perquè el progrés agrícola no depèn de tenir més productes, sinó d’ entendre millor el que el cultiu necessita, utilitzant els insums agrícoles de forma precisa, en el moment adequat i amb el criteri correcte.
Si ets agricultor, tècnic o distribuïdor:
aquest és el moment de liderar el canvi.
A Biocontrol Technologies creiem que el futur de l’agricultura passa per solucions que respectin l’entorn i garanteixin la viabilitat del camp. Apostem per una agricultura basada en el coneixement, la ciència i la innovació.
Contacta amb nosaltres, coneix les nostres solucions de biocontrol i uneix-te al moviment cap a una agricultura eficient, segura i climàticament responsable.
