Residus de pesticides als aliments:

El nou informe de l'EFSA confirma una tendència al sector agrícola que no podem ignorar

1 de cada 3 mostres d’aliments a Europa conté múltiples pesticides. Analitzem les dades clau i el paper del control biològic com a alternativa.

Cada any, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) publica el seu informe sobre residus de pesticides als aliments. Aquest informe és el termòmetre més fiable del qual disposa Europa per avaluar l’estat de la seguretat alimentària. Corresponent a les dades de 2024, publicat el març de 2026, analitza més de 125.000 mostres d’aliments recollides a tots els Estats membres de la UE, Islàndia i Noruega, i ofereix una radiografia detallada de quines substàncies es detecten, en quins productes alimentaris es troben i amb quina freqüència es superen els límits legals.

Abans d’entrar en les dades, convé fer-se una pregunta que rarament el consumidor es formula: si un aliment conté residus de quatre, cinc o fins i tot deu pesticides diferents, tots per sota del seu límit màxim individual, vol dir que és un aliment segur?

La legislació europea avalua cada residu de manera aïllada. No obstant això, la realitat al plat és molt diferent: els aliments no solen contenir un sol residu, sinó que és molt comú que continguin mescles. Aquesta paradoxa entre el que la norma mesura i el que el consumidor ingereix és un dels senyals d’alerta que aquest informe torna a posar sobre la taula.

Les dades de l'informe: residus múltiples a l'alça

El programa coordinat europeu (EU MACP) va analitzar el 2024 un total de 9.842 mostres corresponents a 12 dels productes més consumits pels ciutadans europeus, entre els quals albergínies, pomelos, pebrots, raïm de taula, entre d’altres. Els resultats confirmen una tendència que ja s’observava en cicles anteriors i que hauria de fer reflexionar a tot el sector agroalimentari.

Del total de mostres analitzades sota l’EU MACP, el 56,9% contenia residus quantificables, un 15% més que el 2021, quan la xifra se situava en el 41,9%. No obstant, la dada més significativa és la dels residus múltiples: el 34,9% de les mostres del programa coordinat contenien més d’un pesticida quantificat, enfront del 27% registrat el 2021. Això suposa un increment de gairebé 8 punts percentuals en un sol cicle de tres anys. Els cultius on la presència de múltiples residus és més freqüent són el raïm de taula, amb un 78% de les mostres afectades, el pomelo amb un 73,5% i el plàtan amb un 66,1%.

El cas més extrem va correspondre a una mostra de pebrot d’origen turc en la qual es van quantificar 17 pesticides diferents i, tot i que totes les substàncies actives es trobaven per sota dels seus respectius Límits Màxims de Residus (LMR), alhora estaven presents de forma simultània en un sol producte.

En l’àmbit dels programes nacionals (MANCP), taronges, maduixes i pomes es situen també entre els aliments amb major freqüència de residus de múltiples matèries actives.

Aquestes dades no són abstraccions estadístiques. Il·lustren que la problemàtica no resideix en l’ús d’un pesticida en concret, sinó en l’acumulació de substàncies sobre un mateix aliment. La tendència és creixent i consistent al llarg dels últims cicles de control.

Els límits legals es superen cada cop més en cultius clau

L’LMR és el nivell màxim de concentració d’un residu de pesticida legalment permès en un aliment, establert d’acord amb el Reglament (CE) n.º 396/2005 i basat en bones pràctiques agrícoles. Els valors de referència per a la salut (HBGV), que inclouen la dosi aguda de referència (ARfD) i la ingesta diària admissible (ADI), permeten avaluar si els nivells detectats suposen un risc real per al consumidor.

Taxa de superació dels LMR el 2018

0 %

Taxa de superació dels LMR el 2024

0 %

A més de la qüestió dels múltiples residus de pesticides, l’informe de l’EFSA revela una dada que genera una urgència tècnica i comercial difícil d’ignorar: la taxa global de superació de LMR al programa coordinat ha passat de l’1,4% el 2018 al 2,1% el 2021 i al 2,4% el 2024.

Quan s’analitzen les dades per productes concrets, la tendència negativa es fa més evident. La majoria dels cultius hortícoles i fruiters monitoritzats registren taxes d’excedència de LMR superiors a les de 2018, amb el pebrot dolç i el raïm de taula liderant els increments més acusats. Només el meló i el plàtan presenten taxes lleugerament inferiors, tot i que el meló repunta el 2024 respecte al 2021.

Producte

Superació
2018

Superació
2021

Superació
2024

Variació 2018-2024

Pebrot dolç

2,4%

3,4%

4,7%

↑ +2,3 pp

Raïm de taula

2,6%

2,1%

4,3%

↑ +1,7 pp

Meló

2,2%

1,3%

1,8%

↓ −0,4 pp vs 2018

Albergínia

1,6%

2,1%

2,2%

↑ +0,6 pp

Bròquil

1,7%

2,2%

↑ +0,2 pp

Plàtan

1,7%

2,3%

1,6%

↓ −0,1 pp vs 2018

Evolució de la taxa de superació dels LMR en cultius (2018-2024) – Dades del programa EU MACP

Aquests increments sostinguts al llarg de tres cicles consecutius apunten a un model de producció que, almenys en determinats cultius, no està millorant en termes de gestió de residus. La qüestió no és només regulatòria: és agronòmica. I hauria de formar part de la reflexió estratègica de qualsevol persona: consumidor, productor o comercialitzador que operi al mercat europeu.

L’Estratègia Farm to Fork, integrada al Pacte Verd Europeu, va fixar com a objectiu una reducció del 50% en l’ús de pesticides químics per al 2030. El Reglament sobre l’Ús Sostenible de Productes Fitosanitaris (SUR) busca reforçar aquest compromís mitjançant l’obligatorietat de pràctiques de Gestió Integrada de Plagues i la promoció d’alternatives biològiques als pesticides químics. En aquest context, les dades de l’informe de l’EFSA no només descriuen una situació negativa, sinó que també anticipen una situació que transformarà les condicions de producció intensiva i, a més, d’accés als mercats europeus.

Les importacions: una asimetria que genera preocupació

Una de les troballes més rellevants de l’informe té a veure amb la diferència entre els aliments produïts dins de la Unió Europea i els procedents de tercers països. Del total de 86.449 mostres analitzades sota els programes nacionals (MANCP), el 21% corresponia a productes importats de fora de la UE. La taxa de no conformitat en aquests productes d’origen tercer va assolir el 5,2%, enfront de l’1% registrat en els aliments produïts dins del mercat europeu. Aquesta dada representa una diferència de cinc vegades entre ambdós orígens, una bretxa que a més s’ha eixamplat respecte a l’exercici anterior, quan la taxa de no conformitat en importacions era del 3,4%.

El programa de controls reforçats a la importació va processar 39.433 mostres el 2024, un increment del 39% respecte al 2023, cosa que evidencia una intensificació de la vigilància a la frontera.

Per als productors i distribuïdors que operen fora de la Unió Europea i comercialitzen o aspiren a comercialitzar al mercat comunitari, aquesta dada té implicacions directes. La pressió analítica sobre les importacions va en augment i cada cop serà més difícil accedir al mercat europeu.

Anticipar-se a un mercat cada cop més exigent — on els perfils de baix residu o residu zero poden marcar una diferència competitiva — és imprescindible per al productor agrícola: no només estan guanyant rellevància els controls analítics de residus de pesticides, sinó que també està canviant el nivell d’exigència de les cadenes de distribució i la percepció del consumidor. Disposar d’eines fitosanitàries que no generin residus no és només un avantatge tècnic: és una condició cada cop més necessària per competir.

El que és legal no sempre és suficient: l'efecte còctel

Més enllà de les dades de conformitat i superació de LMR, existeix una qüestió de fons que l’informe de l’EFSA torna a posar de manifest de forma indirecta: el marc regulatori europeu avalua cada residu de pesticida de manera individual. La legislació vigent considera que una mostra compleix la normativa sempre que cada residu individual no superi el seu LMR corresponent. No obstant això, la ciència sobre l’efecte combinat de múltiples residus, conegut com a efecte còctel, continua avançant.

L’efecte còctel és l’impacte potencial que genera l’exposició simultània a múltiples residus de pesticides presents en un mateix aliment, la interacció combinada dels quals podria produir efectes perjudicials sobre la salut diferents, i segons estudis recents fins i tot superiors, als de cada substància avaluada per separat.

Organitzacions com Pesticide Action Network Europe (PAN Europe) fa anys que alerten sobre aquesta bretxa. El seu recent informe sobre còctels de pesticides en pomes europees va concloure que el 85% de les mostres contenien residus múltiples i que el 64% presentava almenys un pesticida classificat com a PFAS (substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades). El propi Reglament (CE) 396/2005 contempla des de fa dues dècades que l’EFSA desenvolupi una metodologia per avaluar el risc de l’exposició combinada. No obstant això, aquesta metodologia encara no s’ha implementat.

Inflamació crònica

L’exposició crónica a pesticides pot alterar la microbiota intestinal i afavorir processos inflamatoris y metabòlics.

(Giambò et al., 2021; Djekkoun et al., 2021)

Factor

0 x

Els fungicides azòlics poden potenciar la toxicitat d’altres pesticides en interferir amb els enzims de detoxificació.

(Cedergreen, 2014; Gottardi & Cedergreen, 2019)

Afectació en la infància

L’exposició prenatal a mescles químiques s’ha associat amb una pitjor funció motora fina dels infants durant la infància.

(Brennan Kearns et al., 2024)

La reflexió és clara: complir l’LMR de cada substància individual és una condició necessària, però no necessàriament suficient per garantir la seguretat percebuda pel consumidor ni per anticipar-se a un marc regulatori que serà més exigent. Produir amb el menor nombre possible de matèries actives, o millor encara, amb eines naturals que no generin residus, deixa de ser una opció ideològica per convertir-se en una estratègia de gestió del risc.

Protecció fitosanitària sense residus, accés sense barreres

Biocontrol® està inclòs a l’Annex IV del Reglament (CE) núm. 396/2005 i no requereix límit màxim de residus (LMR), ja que no deixa residus en els aliments. Coneix el biofungicida que facilita l’accés als mercats més exigents.

Descobreix per què T34 Biocontrol® no deixa residus en els aliments

PFAS i TFA: una connexió que reforça la necessitat d'alternatives biològiques per al control de les malalties dels cultius

L’informe de l’EFSA també aborda un aspecte que connecta directament amb la problemàtica de la contaminació per PFAS a l’agricultura, un tema que analitzem en profunditat en un article anterior d’aquest bloc.

L’àcid trifluoroacètic (TFA) és un producte de degradació de pesticides que contenen fluor en la seva estructura molecular. L’informe destaca que pràcticament cap laboratori europeu va analitzar TFA a les mostres de 2024, malgrat tractar-se d’un compost persistent, mòbil i potencialment tòxic.

L’EFSA recomana expressament que els països incorporin el TFA al seu àmbit analític i que trametin els resultats al sistema de monitoratge europeu. A més, la Comissió Europea ha encarregat un test de proficiència (EUPT) als laboratoris europeus de referència per avaluar la seva capacitat analítica davant d’aquesta substància. Aquest moviment regulatori indica que el setge sobre els pesticides PFAS s’estrenyerà en els propers cicles de control.

Per al sector agrícola, el missatge és directe: les eines fitosanitàries la degradació de les quals genera substàncies persistents estan entrant en un terreny regulatori cada cop més exigent.

Els pesticides que no desapareixen

Alguns fitosanitaris deixen rastres que ni el sòl ni l'aigua poden eliminar. Descobreix què són els PFAS, com arriben a l'agricultura i quines alternatives existeixen.

Llegeix la nostra anàlisi sobre els pesticides PFAS a l'agricultura

La pregunta que tot el sector agrícola i alimentari s'hauria de fer

El que l’EFSA documenta any rere any és la fotografia del sistema productiu actual. Les dades no menteixen: els residus múltiples augmenten, les taxes de superació de LMR creixen en cultius clau, les importacions de tercers països presenten nivells de no conformitat cinc vegades superiors als europeus i l’escrutini sobre substàncies PFAS s’intensifica. La pregunta que s’haurien de fer els productors no és només “compleixo amb els límits?”, sinó “estic construint l’agricultura que vull per als propers deu anys?”

A Biocontrol Technologies compartim la convicció que avançar cap a una producció més segura, resilient i competitiva passa per integrar eines biològiques a les estratègies de maneig fitosanitari. T34 Biocontrol®, el nostre fungicida biològic basat en Trichoderma asperellum cepa T34, està inclòs a l’Annex IV del Reglament (CE) n.º 396/2005, cosa que indica que està exempt de residus. Amb registre fitosanitari a més de 20 països i autorització per a més de 200 cultius d’alt valor agronòmic, inclosos hortícoles, fruiters i ornamentals, T34 Biocontrol® és una eina que permet protegir els cultius davant de malalties de sòl i aèries de forma natural sense afegir residus al producte final.

Per a aquelles empreses que operen dins i fora de la Unió Europea i han de complir amb els estàndards europeus, incorporar solucions de control biològic com T34 Biocontrol® permet substituir i/o reduir l’ús de fitosanitaris amb LMR i facilita l’accés al mercat comunitari en eliminar el risc de no conformitat per residus, un factor cada cop més determinant a la cadena de valor agroalimentària internacional.

Apostar pel control biològic és apostar per l’agricultura que exigeixen els consumidors, els reguladors i els mercats. No es tracta de renunciar a la protecció dels cultius, sinó d’escollir les eines adequades per fer-ho de forma eficaç i segura.

7. Referencias

Font principal

European Food Safety Authority (EFSA), Medina Pastor, P., Carrasco Cabrera, L., Di Piazza, G. y González Ciria, C. (2026). The 2024 European Union report on pesticide residues in food. EFSA Journal, 24(5), e10054. https://doi.org/10.2903/j.efsa.2026.10054

Legislació y normativa europea

Reglament (CE) núm. 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de febrer de 2005, relatiu als límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos d’origen vegetal i animal. Diari Oficial de la Unió Europea, L 70, 1-16. https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2005/396/oj/eng

Reglament (UE) 2015/896 de la Comisión, de 11 de junio de 2015, por el que se modifica el Anexe IV del Reglamento (CE) n.º 396/2005 en lo que respecta a los límites máximos de residuos de Trichoderma asperellum (cepa T34) y otras sustancias. Diario Oficial de la Unión Europea, L 147, 3-5. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/en/ALL/?uri=CELEX:32015R0896

Reglament (UE) 2019/1793 de la Comissió, relatiu a l’increment temporal dels controls oficials i les mesures d’emergència que regulen l’entrada a la Unió de determinats productes. Diari Oficial de la Unió Europea, L 277, 89-129. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A32019R1793

Reglament (CE) núm. 1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris. Diari Oficial de la Unió Europea, L 309, 1-50. https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2009/1107/oj

Estratègies i polítiques de la Unió Europea

Comissió Europea. (2020). Una estratègia «De la granja a la taula» per a un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient (COM(2020) 381 final). https://food.ec.europa.eu/horizontal-topics/farm-fork-strategy_en

Comissió Europea. (2022). Proposal for a Regulation on the sustainable use of plant protection products (COM(2022) 305 final). https://food.ec.europa.eu/plants/pesticides/sustainable-use-pesticides_en

Documents tècnics i publicacions especialitzades

European Food Safety Authority (EFSA). (2026). National summary reports on pesticide residue analyses performed in 2024. EFSA Supporting Publications, 23(5), EN-10002. https://doi.org/10.2903/sp.efsa.2026.EN-10002

Pesticide Action Network Europe (PAN Europe). (2026). Pesticide cocktails, PFAS and neurotoxins in most European apples. https://www.pan-europe.info/resources/reports/2026/01/pesticide-cocktails-pfas-and-neurotoxins-most-european-apples

Mandats i processos d’avaluació en curs

European Food Safety Authority (EFSA) y European Chemicals Agency (ECHA). (2025). Mandat sobre la caracterització de la formació de TFA a partir de substàncies actives PFAS en productes fitosanitaris i biocides (EFSA-Q-2025-00693).. https://open.efsa.europa.eu/question/EFSA-Q-2025-00693

Eines d’anàlisi de dades

European Food Safety Authority (EFSA). (2026). Pesticides report 2024: Data visualisation tool. https://multimedia.efsa.europa.eu/pesticides-report-2024/

European Food Safety Authority (EFSA). (2026). Appendix B – Annexes II to VIII of the 2024 EU report on pesticide residues [Conjunt de dades]. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.18327006

Fonts internes de Biocontrol Technologies S.L.

Biocontrol Technologies. (2025). L’impacte dels PFAS en l’agricultura. Blog de Biocontrol Technologies. https://biocontroltechnologies.com/the-impact-of-pfas-on-agriculture/

Biocontrol Technologies. (s. d.). T34 Biocontrol® — Fitxa de producte. https://biocontroltechnologies.com/t34-biocontrol/

Publicacions científiques vinculades

Djekkoun, N., Lalau, J. D., Bach, V., Depeint, F., & Khorsi-Cauet, H. (2021). Chronic oral exposure to pesticides and their consequences on metabolic regulation: Role of the microbiota. European Journal of Nutrition, 60, 4131–4149. https://doi.org/10.1007/s00394-021-02548-6

Giambò, F., Teodoro, M., Costa, C., & Fenga, C. (2021).Toxicology and microbiota: How do pesticides influence gut microbiota? A review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(11), 5510. Toxicology and Microbiota: How Do Pesticides Influence Gut Microbiota? A Review

Brennan Kearns, P., van den Dries, M. A., Julvez, J., Kampouri, M., López-Vicente, M., Maitre, L., Philippat, C., Småstuen Haug, L., Vafeiadi, M., Thomsen, C., Yang, T. C., Vrijheid, M., Tiemeier, H., & Guxens, M. (2024). Association of exposure to mixture of chemicals during pregnancy with cognitive abilities and fine motor function of children. Environment International, 185, Article 108490. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108490

Cedergreen, N. (2014). Quantifying synergy: A systematic review of mixture toxicity studies within environmental toxicology. PLOS ONE, 9(5), e96580. Quantifying Synergy: A Systematic Review of Mixture Toxicity Studies within Environmental Toxicology

Gottardi, M., & Cedergreen, N. (2019). The synergistic potential of azole fungicides does not directly correlate to the inhibition of cytochrome P450 activity in aquatic invertebrates. Aquatic Toxicology, 207, 187–196. https://doi.org/10.1016/j.aquatox.2018.12.010

Si sou agricultor, tècnic o distribuïdor:

Ara és el moment de liderar el canvi.

A Biocontrol Technologies creiem que el futur de l’agricultura passa per solucions que respectin l’entorn i garanteixin la viabilitat del camp. Apostem per una agricultura basada en el coneixement, la ciència i la innovació.

Parla amb nosaltres, descobreix les nostres solucions de biocontrol i suma’t al canvi cap a una agricultura eficient, segura i climàticament responsable.

Biocontrol Technologies SL tractarà les teves dades amb la finalitat de gestionar la teva sol·licitud i enviar-te informació comercial. Pots exercir els teus drets a través de [info@biocontroltechnologies.com] o consultar la nostra Política de privacitat.