Canvi climàtic i agricultura:
Com Adaptar-se als nous Reptes Agronòmics
1. Clima y agricultura: una relació inseparable
El binomi clima-agricultura és indissoluble. Cada pràctica agrícola neix d’un paisatge, i aquest paisatge està modelat pel clima. Si, com es sol dir, la cuina d’una regió és la seva geografia servida en un plat, podríem afirmar que la seva agricultura és el reflex directe de l’entorn: temperatures, precipitacions, humitat, hores de sol, combinades amb factors físics com la qualitat del sòl, l’altitud o la pendent.
Durant segles, aquest equilibri entre el clima i l’agricultura ha definit què es cultiva, com es cultiva i amb quins resultats. Tanmateix, avui aquest equilibri es veu alterat per una nova variable que desafia les nostres certeses: el canvi climàtic. Si el clima canvia, canvia el paisatge, i amb ell, els cultius i tot el model agrari.
Aquest blog et convida a reflexionar sobre aquesta transformació sense precedents. El nostre objectiu no és només analitzar els reptes actuals, sinó també destacar oportunitats d’adaptació i solucions ja disponibles. Perquè el gran repte no és simplement produir més i millor, sinó fer-ho cuidant el planeta, garantint aliments accessibles i assegurant la rendibilitat per a qui cultiva la terra.
Al llarg del text, abordarem els principals factors climàtics i edàfics que condicionen la producció agrícola, l’impacte del canvi climàtic sobre els cultius, les estratègies d’adaptació i el paper que pot jugar el biocontrol en aquest nou paradigma.
2. Els avenços del segle XX i el nou repte climàtic
Durant el segle XX, l’agricultura va avançar de manera notable gràcies a la reducció de factors d’incertesa que històricament limitaven la producció. La selecció genètica de llavors, l’ús de fertilitzants de síntesi, el desenvolupament de productes fitosanitaris i la mecanització van permetre controlar amb precisió aspectes abans incontrolables, augmentant l’eficiència i el rendiment dels cultius.
Tanmateix, hi ha un factor que segueix escapant al control humà: el clima.
El treball agrícola sempre ha estat lligat a la incertesa meteorològica. Els agricultors, els veritables protagonistes del camp, han après a conviure amb anys millors i pitjors en funció de les condicions climàtiques. No obstant això, en les últimes dècades, el canvi climàtic està introduint una nova dimensió d’imprevisibilitat: major variabilitat en les precipitacions, episodis extrems de calor o fred, sequeres intenses, pluges torrencials, pedriscos violents, etc.
Aquests fenòmens no només dificulten la planificació agronòmica, sinó que obliguen a replantejar quins cultius tenen sentit en determinats territoris.
Fins i tot aquells que han estat característics d’una zona durant generacions poden deixar de ser viables si l’entorn climàtic es transforma de manera dràstica.
En un moment on l’eficiència, la precisió i la rendibilitat són pilars fonamentals per a la sostenibilitat econòmica del sector agrari, aquesta nova inestabilitat imposa reptes sense precedents.
L’augment de la temperatura mitjana global, les alteracions en els cicles de pluja i la freqüència creixent de fenòmens extrems estan provocant efectes directes sobre els cultius.
A continuació, es detallen alguns dels més rellevants:
| Fenómeno climático | Descripción | Impacto en la agricultura |
|---|---|---|
| Aumento de temperatura | Incremento de la temperatura media anual y episodios extremos. | Estrés térmico en las plantas, menos rendimiento, floración alterada, maduración acelerada. |
| Sequías prolongadas | Períodos extensos sin precipitaciones suficientes. | Disminución de la disponibilidad hídrica, estrés hídrico, salinización del suelo. |
| Lluvias intensas | Precipitaciones muy fuertes concentradas en poco tiempo. | Erosión del suelo, pérdida de nutrientes, anegamiento, mayor incidencia de hongos. |
| Pedrisco violento | Episodios frecuentes de caída de granizo de gran tamaño. | Daños físicos en los cultivos, heridas que actúan como puerta de entrada a infecciones. |
3. Impactes visibles: cultius en crisi i fenòmens extrems
Els impactes del canvi climàtic sobre l’agricultura ja no són una previsió futura: estan ocorrent avui. Numerosos cultius, fonamentals per a l’alimentació global i local, estan veient compromesa la seva viabilitat en diferents regions del món.
Alguns exemples significatius:
Cacau
Cafè
Arròs
Viña Mediterrànea
Aquests exemples evidencien que el canvi climàtic no és un fenomen uniforme, sinó que presenta múltiples expressions territorials que exigeixen respostes adaptades a cada context agrícola.
4. El doble paper de l'agricultura: víctima i emissora
A més de veure’s afectada, l’agricultura també contribueix al canvi climàtic. Segons dades recents, l’activitat agrícola, juntament amb la silvicultura i el canvi d’ús del sòl (AFOLU, per les seves sigles en anglès), representa aproximadament un 18% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEI).
Entendre l’origen d’aquestes emissions és fonamental per dissenyar estratègies de mitigació eficaces.
| Fuente de emisión | Descripción | GEI principal |
|---|---|---|
| Fermentación entérica | Digestión de rumiantes como vacas y ovejas. | CH₄ (metano) |
| Fertilizantes sintéticos | Emisión de óxidos de nitrógeno por el exceso de nitrógeno en el suelo. | N₂O (óxido nitroso) |
| Cambio de uso del suelo | Tala de bosques para convertirlos en tierras agrícolas o pastos. | CO₂ (dióxido de carbono) |
| Maquinaria y combustibles | Uso intensivo de maquinaria agrícola alimentada con combustibles fósiles. | CO₂ |
Taula 3. Principals fonts d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’agricultura
Per garantir la producció d’aliments en el futur, l’agricultura ha de transformar-se. L’objectiu és mantenir la productivitat, assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions i reduir al mateix temps el seu impacte ambiental. Existen diverses línies estratègiques ja identificades com a eficaces:
| Estrategia | Objetivo | Beneficio adicional |
|---|---|---|
| Agricultura regenerativa | Mejorar la salud del suelo y capturar carbono. | Mayor fertilidad, estructura y retención de agua. |
| Reducción de fertilizantes químicos | Evitar el exceso de nitrógeno y las emisiones de N₂O. | Ahorro económico, menor contaminación de acuíferos. |
| Uso de biocontrol y bioproductos | Sustituir productos químicos por microorganismos beneficiosos. | Mayor biodiversidad, control natural de plagas y enfermedades. |
| Energías renovables en finca | Reemplazar gasoil por energía solar, eólica o biomasa. | Autonomía energética, reducción de huella de carbono. |
| Agricultura de precisión | Aplicar agua y nutrientes solo donde y cuando se necesiten. | Eficiencia en el uso de recursos y mejora de los rendimientos. |
Taula 4. Línies clau per una agricultura climàticament responsable
5. Transició política i solucions reals: entre el Green Deal i el camp
L’equilibri entre la producció d’aliments a preus assequibles, la sostenibilitat ambiental i la rendibilitat agrària està al centre del debat actual. En aquest context, les recents mobilitzacions d’agricultors a tota Europa reflecteixen les tensions que genera aquesta transició, especialment pel que fa al Pacte Verd Europeu i la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC).
El Green Deal europeu és una aposta ambiciosa i necessària per assolir la neutralitat climàtica a la Unió Europea el 2050. Dins d’aquest marc, l’agricultura té un paper central. L’estratègia “De la Granja a la Taula” proposa una transformació profunda del sistema agroalimentari europeu, amb objectius com:
– Assolir un 25% de superfície agrícola certificada com a ecològica.
– Reduir un 50% l’ús de productes fitosanitaris químics abans de 2030.
Aquests objectius, tot i estar orientats cap a un model més sostenible, han generat controvèrsia en part del sector agrari. Algunes organitzacions agràries, sindicats i productors argumenten que aquestes mesures redueixen la competitivitat de l’agricultura europea, encareixen els costos i dificulten el manteniment de cultius tradicionals.
Des de 1991, la Unió Europea ha anat retirant del mercat nombroses matèries actives químiques per considerar-se perjudicials per a la salut humana o el medi ambient. Aquesta retirada ha estat interpretada per molts agricultors com una amenaça directa al seu model productiu, especialment davant la manca d’alternatives autoritzades eficients.
Sin embargo, en nuestra opinión, el problema no reside en la eliminación progresiva de productos químicos peligrosos (proceso necesario y respaldado por evidencia científica), sino en la lentitud con la que las autoridades nacionales y europeas aprueba nuevos productos de biocontrol. Un ejemplo paradigmático es el caso del biofungicida T34 Biocontrol®, basado en la cepa T34 de Trichoderma asperellum. Aunque esta materia activa se comercializa desde 2013 para el control de Phytophthora spp. en fresa, el producto está tardando más de dos años en obtener la autorización en Francia.
Aquest retard burocràtic es produeix en un context on molts fitosanitaris químics utilitzats en patates estan sent reduïts o prohibits, deixant els agricultors sense opcions eficients i sostenibles. A més, és freqüent que es incompleixin sistemàticament els terminis legals per a l’avaluació de nous productes.
Més enllà d’oposar-se al canvi, les reivindicacions del sector haurien de centrar-se en exigir als governs i a la Comissió Europea una major agilitat en els processos d’avaluació i autorització de productes de biocontrol. Aquests productes, basats en microorganismes naturals amb baix o nul impacte ambiental, són claus per mantenir la productivitat i protegir la salut humana i ambiental.
6. Una agricultura professional i sostenible: el model que Europa necessita
Un dels arguments més repetits contra l’expansió de l’agricultura ecològica és el seu menor rendiment en comparació amb la convencional. Tot i que aquesta diferència existeix en alguns cultius, especialment en els cereals, es tracta d’una comparació moltes vegades parcial i descontextualitzada.
D’una banda, l’agricultura ecològica actual compta amb un catàleg molt limitat de productes autoritzats, tant fertilitzants com fitosanitaris. D’altra banda, el sistema convencional utilitza tecnologies intensives i recursos que, tot i ser eficaços a curt termini, tenen un alt cost ambiental.
Amb el desenvolupament d’eines de biocontrol, bioestimulants i tecnologies de precisió, és possible tancar aquesta bretxa productiva. De fet, nombrosos assaigs i productes registrats en països com els Estats Units demostren que una agricultura basada en principis biològics no només és viable, sinó que pot ser més rendible i resilient si els agricultors disposen de les eines adequades.
El debat sobre la sostenibilitat també travessa el model d’explotació agrària. A Europa, coexisteixen tres tipus principals d’explotacions:
1. Petites finques el sustent de les quals prové principalment del turisme rural o activitats complementàries. La producció alimentària és secundària.
2. Explotacions petites o mitjanes tecnificades, la seva activitat principal és l'agricultura professional i competitiva.
3. Grans explotacions agroindustrials, moltes vegades integrades verticalment en grups que controlen des de la producció fins a la comercialització.
Cada model compleix funcions diferents. Però si l’objectiu és garantir aliments sans, sostenibles i assequibles, fixar població rural i fomentar la innovació, el focus ha de ser en el segon grup: explotacions mitjanes-professionals, capaces d’adaptar-se, invertir i aplicar bones pràctiques agrícoles sense dependre de subsidis ni fons d’inversió.
7. Conclusions: una agricultura sostenible és possible (i urgent)
El canvi climàtic obliga a replantejar la producció agrícola tal com la coneixem. Aquest replantejament no pot ajornar-se. Exigeix combinar innovació tecnològica (sistemes de reg intel·ligent, agricultura de precisió, cobertes vegetals, ús de microorganismes beneficiosos), amb un marc polític que faciliti l’accés a noves solucions sostenibles.
En lloc de bloquejar el canvi, les administracions públiques han d’estar alineades amb la transició ecològica del camp. Això implica:
- Agilitzar l’autorització de productes de biocontrol eficaços i segurs.
- Invertir en formació tècnica perquè els agricultors adoptin aquestes noves eines.
- Garantir la rendibilitat agrària, protegint qui produeix de manera responsable i sostenible.
Si ets agricultor, tècnic o distribuïdor:
aquest és el moment de liderar el canvi.
A Biocontrol Technologies creiem que el futur de l’agricultura passa per solucions que respectin l’entorn i garanteixin la viabilitat del camp. Apostem per una agricultura basada en el coneixement, la ciència i la innovació.
Contacta amb nosaltres, coneix les nostres solucions de biocontrol i uneix-te al moviment cap a una agricultura eficient, segura i climàticament responsable.
