Sis processos. Dues direccions. Una sola soca.
Tres processos que interfereixen directament en el desenvolupament del patogen i tres que actuen sobre la planta. Què fa cadascun, quina evidència publicada el sustenta i què no se’n pot esperar.
Com funciona Trichoderma asperellum T34 i el context tècnic necessari per situar-lo dins d’un protocol.
Aquesta pàgina reuneix informació tècnica sobre els mecanismes d’acció dels productes fitosanitaris basats en microorganismes (substàncies actives): què són, com es determinen i en què es diferencien els mecanismes d’un agent biològic dels d’una substància de síntesi. També explica com actua Trichoderma asperellum T34 contra els patògens i què implica això per a la gestió de resistències als fungicides.
Aquesta pàgina està pensada per a qui pren decisions de protocol —agricultors, assessors i tècnics de sanitat vegetal— i vol entendre a fons com funciona un producte fitosanitari biològic.
Tot el que s’afirma en aquesta pàgina i en els mòduls enllaçats prové de publicacions científiques revisades per parells, d’assajos oficials i d’informació derivada del dossier de registre, sempre amb la referència corresponent. La documentació de suport està enllaçada des de cada mòdul.
Aquest és el mapa complet i, des d’aquesta pàgina, pots accedir a cada mòdul, que aprofundeix en el seu apartat. La sèrie s’amplia periòdicament: cada mecanisme tindrà el seu propi desenvolupament i s’hi aniran incorporant publicacions científiques a mesura que estiguin disponibles.
Què és un mecanisme d’acció en un producte fitosanitari, la diferència entre mecanisme i lloc d’acció, i per què els productes químics i els biològics no actuen de la mateixa manera.
Accedeix al mòdulEls sis mecanismes d’acció del control biològic explicats un per un: com actuen els microorganismes en el patógeno i a la planta.
Accedeix al mòdulPer què el control biològic comporta un risc de resistència més baix, quina evidència demostra un mecanisme d’acció i com avaluar una solució.
Entendre aquest procés ajuda a decidir quan i com aplicar un producte. En els fungicides de síntesi, el moment d’aplicació depèn de la presència del patogen o del risc d’infecció, així com de les característiques de cada substància activa, com ara la persistència, la selectivitat i la possible fitotoxicitat. A més, després de l’aplicació la substància es degrada progressivament i la seva activitat disminueix amb el temps.
Un microorganisme de control biològic pot actuar de manera diferent. Aplicat de manera preventiva, pot establir-se abans que el patogen i limitar-ne el desenvolupament mitjançant mecanismes com la competència per l’espai i els nutrients o l’activació de les defenses de la planta. Si el patogen ja és present, també poden intervenir mecanismes directes com el parasitisme o l’antibiosi.
Aquesta diferència explica per què el moment d’aplicació no es pot decidir només per analogia amb un fungicida de síntesi. Alguns productes químics han mostrat capacitat d’induir respostes de defensa a la planta, però aquest no és el mecanisme habitual de la majoria de fungicides. En els productes basats en microorganismes, en canvi, la capacitat d’establir-se, competir i interactuar amb la planta forma part del seu mode d’acció i determina directament com s’integren en un protocol.
El marc conceptual sobre el qual es construeix tota la resta: què és realment un mecanisme d’acció, en què es diferencia de la diana sobre la qual actua i per què aquest llenguatge deixa de funcionar quan la substància activa és un organisme viu.
El gir d’Europa cap a la gestió integrada va portar amb ell un problema de llenguatge: el sector continua descrivint els productes biològics amb les mateixes categories que va aprendre a aplicar als fungicides químics. Bona part de les expectatives mal calibrades al camp neixen d’aquesta inèrcia: esperar que un microorganisme ofereixi la corba de resposta ràpida i uniforme d’un producte químic de contacte. Aquest capítol ordena els tres conceptes que la comunicació tècnica tendeix a confondre i prepara el terreny per examinar els mecanismes específics de T34.
Micrografia electrònica d’un conidiòfor amb nombroses espores de la soca T34 de T. asperellum.
Què és realment un mecanisme d’acció, en què es diferencia del lloc d’acció i per què entendre aquesta distinció canvia la manera d’avaluar, aplicar i integrar un producte biològic al camp.
Per respondre-ho, cal tornar a 1983, quan dos científics, R. James Cook i Kenneth F. Baker, especialistes en patologia vegetal que van saber veure el potencial del control biològic, van publicar The Nature and Practice of Biological Control of Plant Pathogens, un dels llibres fundacionals de la pràctica del control biològic.
El llibre descriu amb claredat les característiques que ha de tenir un microorganisme per actuar com a agent de control biològic. La seva tesi central és que controlar una malaltia implica molt més que matar el patogen, i que hi ha vies d’intervenció que una molècula simplement no pot seguir.
En explorar aquestes vies, van arribar a una conclusió que l’agricultura del segle XXI ha confirmat després al camp: no tots els microorganismes beneficiosos poden ser agents de control biològic. De quines condicions parlem?
Capacitat d’activar el sistema immunitari de la planta, deixant-la preparada per respondre a l’atac del patogen.
Aquella llista es va elaborar a partir d’un grapat de microorganismes antagonistes identificats. Quatre dècades després, i amb més d’una dècada d’ús comercial al darrere, les formulacions basades en la soca T34 de Trichoderma asperellum permeten fer la comprovació a la inversa: recórrer els quatre punts un per un i associar cadascun al mecanisme documentat corresponent.
Els tres primers són els requisits que Cook i Baker van establir perquè un antagonista funcioni de manera òptima. El quart no és una condició estricta: al mateix llibre el presenten com allò que distingeix un bon antagonista d’un d’excel·lent.
I
Colonitzador agressiu, adaptat a l’entorn
Competència per l’espai
quimiotaxi, adhesió mitjançant apressoris i colonització persistent de la rizosfera.
II
Creixement que interfereix en els nutrients del patogen
Competència per nutrients i ferro
consum de carboni i nitrogen, i captació de ferro fèrric mitjançant sideròfors.
III
Producció d’enzims, antibiòtics o compostos bioestàtics
Parasitisme i antibiosi
Quitinases, β-1,3-glucanases i proteases; metabòlits secundaris i compostos volàtils.
IV
Activació de la immunitat de la planta des de la rizosfera
Resistència sistèmica induïda (ISR)
Una resposta sistèmica documentada amb un cost metabòlic més baix que la resistència sistèmica adquirida (SAR).
Els sis components, un per un: què fa cadascun, quina evidència el sustenta i què no se’n pot esperar. Tres actuen sobre el patogen i tres sobre la planta.
Cap al patogen
Cap a la planta
Parasitisme, antibiosi, competència, resistència sistèmica induïda, promoció del creixement i efectes sobre la germinació: sis mecanismes explicats un per un per entendre què li passa al patogen, què li passa a la planta i què es pot esperar de cada procés.
Capítol III
La multiplicitat de processos descrits en els capítols anteriors té una traducció normalitzada en protecció de cultius: T34 Biocontrol® pertany al grup FRAC BM02, reservat als agents biològics microbians amb múltiples modes d’acció.
El Fungicide Resistance Action Committee (FRAC) és l’organisme tècnic internacional que classifica els agents de control de malalties segons el seu mode d’acció i els seus patrons de resistència creuada. Els seus codis permeten identificar si dues solucions actuen sobre la mateixa diana i ajuden a dissenyar programes de protecció que en preservin l’eficàcia al llarg del temps.
Aquesta classificació és especialment rellevant quan es comparen fungicides unisite amb microorganismes com la soca T34 de Trichoderma asperellum. Mentre que una substància activa unisite concentra la pressió de selecció en un procés concret del patogen, T34 intervé mitjançant processos complementaris, com la competència, el micoparasitisme, la producció de metabòlits i l’activació de les defenses de la planta. Per tant, el patogen no s’enfronta a una única diana aïllada.
B
Biologicals: agents d’origen biològic.
M
Multiple modes of action: diversos mecanismes contribueixen al control.
02
Subgrup d’agents microbians, que inclou microorganismes vius i determinats extractes o metabòlits.
Font de la classificació:
FRAC Code List 2026
.
La inclusió a la llista FRAC descriu el mode d’acció i no constitueix, per si mateixa, una avaluació d’eficàcia ni una autorització d’ús.
Què significa la categoria BM02, per què els mecanismes múltiples dificulten l’adaptació del patogen, per què un halo d’inhibició en placa no demostra eficàcia agronòmica i quines limitacions d’ús cal conèixer.
Biocontrol Technologies, S.L. · NIF B63545446
Av. Madrid, 217 — 08014 Barcelona
